Ja s’acosten les Santes 2007, Mataró comença a fer xup-xup, la rambla ja s’omple, la compra de la samarreta, ja crea cues, i aquest any com a novetat, ja podem veure a mes d’un, enchufant-se a la xarxa bluethoot de l’ajuntament o el carrer nou.
El nou regidor de cultura ja deu patir, es curiós com una festa major, pot marcar l’esdevenir d’un regidor però es que les Santes son d’aquelles poques diades, en el que la gent es sent orgullosa de ser Capgros i surt al carrer a fer ciutat.
Els nens ja tremolen d’emoció volen veure els gegants, dansar, i alhora començar a madurar i adoptar alguns per primer cop la critica, amb aquell famós no n’hi ha prou, on la canalla vol opinar i en el que els gegants amb resignació se sotmeten a l’opinió de l’espectador.
Particularment molts cops m’ha vingut la imatge de l’alcalde figurat com a emperador Roma, situat allà dalt, fent veure la seva superioritat, només li caldria fer caure el seu dit avall, com a signe d’assentiment dels reclams del públic, i alhora que els gegants tornarien a ballar.
!! caram quin espectacle.!!
Però centrem-nos el que es important de veritat, la espasa d’en Robavafaves.
Els gegants, segons es desprèn de la tradició, eren aquells elements d’identitat del poble, el qual havia de defensar, el poble evocava així la seva unitat en la creació d’una figura de tamany enorme al que veneraven, feien ballar en definitiva el feien símbol de la ciutat.
Si volem seguir convivint amb la historia i no deixar-la al marge, sinó transformar-la, no podem permetre que en Robafaves, símbol de les festes i del poble, heroi per excel·lència dels mes menuts i en molts cops en jocs infantils personatge a imitar, no podem permetre que el símbol del poble mataroni, porti una espasa de dimensions considerables en el seu cinturó.
L’espasa, es sense dubte, l’arma blanca per excel·lència, ha estat l’arma amb que durant molts anys al llarg de la historia ha estat usada per portar a terme decapitacions, així com mutilacions, es una arma de guerra.
No veig bé, per cap circumstancia, que el nostre gegant, o millor dit el nostre símbol, dugui armes, ja se que aquesta es una figura de l’imaginari municipal, però no puc acceptar per cap condició que es simbolitzi la defensa o la protecció a les armes.
Amb mes motiu crec encertada la meva demanda, ja que la sorpresa encara fou mes gran quan, ahir, vaig llegir el programa d’aquest any, en el que la comissió de festes, en un acte de defensa i potenciació del cartell de festes, es sentia orgullosa, de que el nostre gegant, no duia una arma a la ma, sinó un pergamí de la seva historia. Senyors de la comissió, trobo una bajanada brutal, que el pacifisme dels nostre símbol, es reflecteixi de la posició en que es trobi l’espasa, el sol fet de portar una arma ja el fa violent.
Jo no pretenc crear un polèmica extraordinària, soc un Capgros en molts sentits, Santero per excel·lència, i l’únic que em mou aquesta protesta, es el reclam per al que crec necessari en un mon cada cop mes violent, si Mataró i les Santes volen lluir la bandera de la Pau, veig mes que necessari, la retirada d’un símbol de violència i temor com es aquesta arma blanca que el nostre gegant llueix.
El nou regidor de cultura ja deu patir, es curiós com una festa major, pot marcar l’esdevenir d’un regidor però es que les Santes son d’aquelles poques diades, en el que la gent es sent orgullosa de ser Capgros i surt al carrer a fer ciutat.
Els nens ja tremolen d’emoció volen veure els gegants, dansar, i alhora començar a madurar i adoptar alguns per primer cop la critica, amb aquell famós no n’hi ha prou, on la canalla vol opinar i en el que els gegants amb resignació se sotmeten a l’opinió de l’espectador.
Particularment molts cops m’ha vingut la imatge de l’alcalde figurat com a emperador Roma, situat allà dalt, fent veure la seva superioritat, només li caldria fer caure el seu dit avall, com a signe d’assentiment dels reclams del públic, i alhora que els gegants tornarien a ballar.
!! caram quin espectacle.!!
Però centrem-nos el que es important de veritat, la espasa d’en Robavafaves.
Els gegants, segons es desprèn de la tradició, eren aquells elements d’identitat del poble, el qual havia de defensar, el poble evocava així la seva unitat en la creació d’una figura de tamany enorme al que veneraven, feien ballar en definitiva el feien símbol de la ciutat.
Si volem seguir convivint amb la historia i no deixar-la al marge, sinó transformar-la, no podem permetre que en Robafaves, símbol de les festes i del poble, heroi per excel·lència dels mes menuts i en molts cops en jocs infantils personatge a imitar, no podem permetre que el símbol del poble mataroni, porti una espasa de dimensions considerables en el seu cinturó.
L’espasa, es sense dubte, l’arma blanca per excel·lència, ha estat l’arma amb que durant molts anys al llarg de la historia ha estat usada per portar a terme decapitacions, així com mutilacions, es una arma de guerra.
No veig bé, per cap circumstancia, que el nostre gegant, o millor dit el nostre símbol, dugui armes, ja se que aquesta es una figura de l’imaginari municipal, però no puc acceptar per cap condició que es simbolitzi la defensa o la protecció a les armes.
Amb mes motiu crec encertada la meva demanda, ja que la sorpresa encara fou mes gran quan, ahir, vaig llegir el programa d’aquest any, en el que la comissió de festes, en un acte de defensa i potenciació del cartell de festes, es sentia orgullosa, de que el nostre gegant, no duia una arma a la ma, sinó un pergamí de la seva historia. Senyors de la comissió, trobo una bajanada brutal, que el pacifisme dels nostre símbol, es reflecteixi de la posició en que es trobi l’espasa, el sol fet de portar una arma ja el fa violent.
Jo no pretenc crear un polèmica extraordinària, soc un Capgros en molts sentits, Santero per excel·lència, i l’únic que em mou aquesta protesta, es el reclam per al que crec necessari en un mon cada cop mes violent, si Mataró i les Santes volen lluir la bandera de la Pau, veig mes que necessari, la retirada d’un símbol de violència i temor com es aquesta arma blanca que el nostre gegant llueix.
